L´Anna, jo. Un gran viatge!

Uns quants dies ja fa que vam arribar a unes terres fins llavors gairebé desconegudes per nosaltres...

La imatge, em penso que em recorda tant en aquell moment... és més, des del meu punt de vista, ho diu tot.

Estavem a punt d'aterrar, no sabia com seria el pais, no sabia que mesperava pero em feia tanta ilusio... Les nou hores de volt havien passat i quan va arribar el moment de tornarnos a posar el cinturo la vam liar.

Resulta que no podiem fer servir aparells electronics pero aixo, nosaltres, ni o vam sentir. Estavem arribant al nostre somni i, la veritat, despres de tantes hores sense saber que fer, voliem inmortalitzar aquell moment. Problema: aquell, segons lasafatu, no era el millor moment.

Questio, que la fotografia la vaig tirar just el moment que es va acostar el senyor asafatu per renyarnos i dirnos que allo que estavem fent no es podia fer.

aaaaaaaaaaaaah... quel donguin! Quin gran moment!

Tinc motles imatges per posar, molts moments que magradaria explicar, transmetre, fervos arribar pero suposo que es gairebe impossible poder explicar el meu dia a dia en aquest pais. no obstant, espero que aquest meu blogger que me fet em serveixi com a fil de contacte per podervos anar posant les imatges mes significatives per mi del viatge, a mes, espero que sigui un espai on jo pugui saber de vosaltres i on, com no, poguem compartir.

Man arribat veus que a Catalunya esta nevant... la veritat es que em costa molt de creure perque aqui fa una calor espatarrant, pero be, cadascu amb lo seu. jo vivint el meu estiu, explicant a la gent dominicana que al meu pais i neva i ells flipant. en canvi, vosaltres, passant la fred... que diferent tot...

soc contenta de ser aqui, molt contenta!!!!